7 de març 2011

Mauthausen 2005



Mauthausen i la Memòria Històrica.
L’any 2005,del 5 al 8 de maig, es va celebrar a Mauthausen el 60 aniversari de l'alliberament del camp per soldats americans. En aquest país tant petit on vivim encara avui es parla de si es pertinent recuperar la memòria històrica, de foses sense obrir... Aquell any va representar la última gran reunió de deportats, tots ells com a mínim octogenaris i tots ells van fer l'enorme esforç d'anar per última vegada, justament per recordar que a ells els hi havia costat molt tornar allà però que ho havien fet per que no es perdés la memòria d'aquells fets, per la seva responsabilitat com a supervivents, ja que la història si s'oblida es torna a repetir. 
Així que quan sento algú dir que es una tonteria que s'obrin foses de la guerra civil que es un malbaratament de diners, em revolto i penso que gràcies a gent que s'ha dedicat a preservar a estudiar i difondre la memòria de fets horrorosos potser aquests no tornaran a passar. O potser si, ja que incendiaris irresponsables sota nom intereconómic surten com a bolets en un estat que cada vegada fa més ferum. A la foto, Paco Batiste nascut el 1919 i deportat a Mauthausen per Franco, explica a un grup d'estudiants el funcionament del camp amb  la maqueta de Mauthausen que es troba en un dels barracons conservats. Paco va morir el 5 abril de 2007. No va poder tornar fins 1975, després de 30 anys d'exili. I davant del fet que hi hagi gent que qüestioni la veracitat i la funció de memòria col·lectiva de la fotografia, crec que aquest testimoni visual i el de altres companys ho rebat per si sol.
Publicat a L’informatiu de Sants el juny 2005. Canon EOS 20D , Mauthausen, Alta Àustria.


Mauthausen y la memoria histórica.
El año 2005, del 5 al 8 de mayo, se  celebró en Mauthausen el 60 aniversario de la liberación  del campo por los soldados americanos. En este país tan pequeño donde vivimos aún hoy se habla sobre la pertinencia de recuperar la memoria histórica, de fosas sin abrir… Ese año represento la última gran reunión de deportados supervivientes ,todos ellos octogenarios, y todos ellos hicieron el enorme esfuerzo de ir por última vez y justamente para recordar que a ellos les había costado mucho volver allí, pero que lo hacían para que no se perdiese la memoria de esos hechos, por su responsabilidad como supervivientes, ya que la historia si se olvida se puede volver a repetir. Así que cuando oigo a alguien decir que es una tontería reabrir fosas de la guerra civil, que el tema se trata como algo pesado e inútil, que es un gasto de dinero inútil, me da un vuelco el corazón y recuerdo que gracias a la gente que se ha dedicado a preservar, difundir, fotografiar, mostrar la memoria de hechos horrorosos , puede que estos no vuelvan a pasar. O puede que si, ya que incendiarios irresponsables bajo nombre intereconómico, salen de debajo de las piedras en un estado que cada vez da más grima.
En la foto, Paco Batiste nacido en 1919 y deportado a Mauthausen por Franco , explica a un grupo de estudiantes el funcionamiento del campo delante de la maqueta de Mauthausen que se encuentra en uno de los barracones preservados. Paco batiste murió el 5 de abril de 2007. No pudo volver a Vinarós hasta 1975 después de 30 años de exilio. Y para los que cuestionan la legitimidad de la fotografía y su función de memoria colectiva, creo que este testimonio visual , así como el de otros muchos compañeros lo rebaten por si solo.
Publicado en el Informatiu de Sants en junio 2005. Canon 20D, Mauthausen , Alta Austria.

Mauthausen et la mémoire historique

Le 5 mai 2005 a eu lieu à Mauthausen le 60e anniversaire de la libération du camp de concentration par les soldats américains. Dans ce pays où je vis, mais peut-être moins en catalogne, nous vivons encore des discussions sur la pertinence de récupérer la mémoire historique de la guerre civile, pour exhumer les tombes de personnes assassinés ou bords de routes... Cette année représente le dernier grand rassemblement important de survivants déportés, tous octogénaires, qui ont fait l'effort énorme d'aller une dernière fois pour rappeler ou monde et ne pas perdre la mémoire de ces faits, avec un exemple de responsabilité en tant que survivants, parce que si on oublie, l'histoire peut se répéter. Alors, quand j'entends quelqu'un à dire qu'il est stupide d'exhumer les tombes de la guerre civile, que le sujet est traité comme quelque chose de lourd et inutile, comme un gaspillage inutile d'argent... le coeur me fait un bond et je pense à tous ces gens qui ont consacré leur temps à la préservation, la diffusion des événements horribles pour qui ne peuvent pas se reproduire. . Mais les pyromanes irresponsables de certaines chaînes de TV espagnoles, ne font que penser en un pais sombre qui ne veut pas connaître son histoire, parce que peut-être serait capable de le répéter... Cette photo, nous montre à Paco Batiste, né en 1919, soldat républicain exilée après la guerre civile en France et porté par Franco en 1940 a Mauthausen, il ne retournera pas en Espagne qu'en 1975. On le voit donnant des explications du fonctionnement du camp à des jeunes, dans un de blocs conserves. Paco BAtisteet décédé en 2007. Pour ceux qui remettent en question la légitimité de la photographie et son rôle dans la mémoire collective, je pense que ses preuves visuelles parlent par elles seules.
Publié dans L’Informatiu de Sants, juin 2005. Mauthausen , Autriche, Canon 20D.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada