30 de gen. 2015

Charlie Hebdo et L'armement. (FRA,CAT,ESP)


França és un dels principals productors d'armes del món i té armament nuclear. A París es fa la fira d'armament més important del món. El món musulmà és un dels principals mercats d'armament del món. El negoci de l'armament necessita guerres per guanyar calés. La premsa i els medias estan en mans del gran capital financer i industrial/militar i no fan la seva funció critica. Excepte Charlie Hebdo i Le Canard enchainé. Musulmans armats nascuts a França maten 12 persones a la redacció de CH. La por i el racisme anul·len el pensament i l'estat treu l'exercit al carrer justificant polítiques de seguretat i repressió. Et voilà!

Francia es uno de los principales productores de armas del mundo y tiene armamento nuclear. En París se hace la feria de armamento más importante del mundo. El mundo Musulmán es uno de los principales mercados de armamento del mundo. El negocio del armamento necesita guerras para ganar dinero. La prensa y los grandes medios están en manos del gran capital financiero e industrial/militar y no cumplen su función crítica. Excepto Charlie Hebdo y Le Canard enchainé. Musulmanes armados nacidos en Francia matan 12 personas en la redacción de CH. El miedo y el racismo anulan el pensamiento del pueblo y el estado saca el ejercito a la calle justificando políticas de seguridad y represión. Et voilà!


La France est un des principaux producteurs d'armement du monde. À Paris ce fait tous les deux ans le salon international d'armement "le plus grand ou monde". Le monde musulman et un des principaux marchés d'armement du monde. Les entreprises d'armement ont besoin de guerres pour gagner de l'argent. La presse et les grands médias sont dans les mains du capital financier industriel/militaire et n'ont pas une vision critique. Excepte Charlie Hebdo et le Canard enchaîné. Des musulmans armés, nées en France, tuent 12 personnes dans la rédaction de CH. La peur et le racisme effleurent et annulent la pensée. L'état fait sortir l'armée dans la rue et justifie des politiques de sécurité et répression. Et voilà!

Eurosatory 2014, Parc des expositions de Villepinte, Paris.

Eurosatory 2014, Parc des expositions de Villepinte, Paris.

18 de gen. 2015

Ciutat Morta, la patata caliente del Palau Alòs.

El que va passar el 4 de febrer de 2006 al carrer Sant Pere més Baix no s'entén sense la idea del "Model Barcelona" i la gentrificació. Un model que es repeteix arreu del món i que es basa en l'abandonament d'espais i la permissibilitat d'actituds delictives per construir una reactivitat ciutadana que demanarà més seguretat, control, i una explotació "cívica" de l'espai públic. Aquestes demandes acaben generalment en mans de grans empresaris, de multinacionals, de franquícies o en negocis fets amb diners fraudulents provinents de màfies. En això estaven aquell mes de febrer, destruint el barri de Santa Caterina, amb un mercat tancant durant anys, l'expulsió massiva de veïns amb rendes baixes, i la patata calenta del Palau Alòs, protegit, okupat però en mans d'un fons "d'inversió" i un orde religiós.

Lo que pasó el 4 de febrero de 2006 en la calle Sant Pere més Baix no se entiende sin la idea del "modelo Barcelona" y la gentrificación. Un modelo que se repite en todo el mundo, y que se basa en  abandonar los espacios y la permisibilidad delictiva, para construir una reactividad ciudadana que pida más seguridad, control, y una explotación "cívica" del espacio público. Estas demandas acaban normalmente en manos de grandes empresarios, de multinacionales, de franquicias, o en negocios hechos con dinero fraudulento llegado de mafias. En eso estaban ese mes de febrero, destruyendo el barrio de Santa Caterina, con un mercado cerrado durante años, la expulsión masiva de vecinos con rentas bajas y la patata caliente del Palau Alòs, protegido, okupado y en manos de un fondo de inversión y una orden religiosa.


Palau Alòs, al fondo. 6 de febrer 2006.


La Guardia Urbana, El Palau Alòs, la calle, las macetas y una prensa abocada a la versión oficial,
gestora del "modelo Barcelona" 06/02/2006


Mariana Huidobro, madre de Rodrigo Lanza, en el día 2 de su inesperada lucha, frente a los juzgados de la Avenida Lluis Companys, sin noticias de su hijo. 06/02/2006.